Lema, Manifest i Lemes d’altres anys

Lema

Al despoblament, ni aigua!

 

Donem-li vida als Ports

Segons informa la Generalitat Valenciana, existeixen 72 localitats valencianes que es troben en risc de desaparéixer, de les quals 10 són de la comarca dels Ports i de la Tinença de Benifassà: Castell de Cabres, Castellfort, Herbers, La Pobla de Benifassà (municipi que també aglutina els llogarets del Bellestar, El Boixar, Coratxà, Fredes), Olocau del Rei, Portell, Todolella, Vallibona, Villores i Sorita.

A la comarca dels Ports, Vilafranca inclosa, actualment viuen 6.701 persones, cosa que significa una densitat de població de 6,72 hab./Km2, inferior a la terra dels samis, a Lapònia. I estem inclosos en allò que és conegut popularment com la Lapònia del sud, és a dir les terres que conformen la “Serralada Celtibèrica”. Són territoris que pertanyen ales comunitats autònomes d’Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, País Valenciài La Rioja, amb una densitat de 7,58 hab/km2.

Curiosament, Herbers és el poble amb l’índex de despoblament més elevat de la comarca dels Ports. Des de 1986, hem passat de 144 habitants als 48 actuals. Això representa una pèrdua del 64,5% de la població. És el percentatge de despoblament més alt de la comarca i amb aquesta dada, mitjançant la celebració de l’Aplec dels Ports a Herbers, volem fer un crit d’atenció i alarma, a qui corresponga, per canviar aquesta dinàmica poblacional.

Després de tantes dècades en què s’ha propiciat l’emigració rural cap a les ciutats en busca de noves oportunitats de treball i de benestar social, comença a ser l’hora de veure els resultats, el panorama irresponsable que s’ha creat: tot un patrimoni paisagístic i cultural que es va deteriorant per falta de gent. Terres abandonades, camins perduts, masos sense gent, masses forestals incontrolades que dificulten especialment el control dels incendis, i el que tot això implica: una cultura del món rural que sols queda en la memòria de les antigues generacions. I paral·lelament ha anat creixent la idea que el despoblament és un fet inevitable, que els pobles petits estan condemnats a desaparéixer. Una mena d’acceptació de la dinàmica del temps.

Afortunadament això pot canviar. També en els nostres pobles va apareixent una nova mentalitat, unes ganes de viure als pobles per part de la gent jove, una nova mentalitat neorural on es valora els aspectes positius de viure amb un entorn natural on les relacions són més properes i el contacte amb la natura és més viu, on s’està lluny de la massificació de les ciutats i la individualització que aquestes provoquen, on es pot tenir feina per teletreball o amb empreses alternatives respectuoses amb l’entorn i la sostenibilitat. És la mentalitat que reclamem ja fa 41 anys des del primer aplec: som jóvens, som el futur de la comarca, volem viure als nostres pobles, però dignament, amb la mateixa qualitat de vida que la resta de la ciutadania. I els pobles necessiten gent jove que vulga vindre a viure aquí i que compartisca aquesta sensibilitat de respecte per l’entorn, per les persones, per la nostra llengua i cultura.

Però, sense l’ajuda institucional, sense el canvi de mentalitat, sense vosaltres —la gent d’ací i els qui vingueu de fora—, molts pobles dels Ports desapareixeran. Cal l’ajuda de tot el món. Benvingudes i benvinguts als Ports!

Des de la Comissió Organitzadora del 41é Aplec dels Ports,

D E N U N C I E M

  • El desequilibri territorial del País Valencià.
  • La manca d’una qualitat de vida equiparable (infraestructures, educació, sanitat, internet…) a altres poblacions valencianes.
  • La tradicional i secular irresponsabilitat governamental que ha afavorit el desenvolupament urbà i que ens ha portat a la situació de despoblament rural actual. El despoblament no és un fenomen natural sinó el resultat d’aplicar unes determinades polítiques.
  • La situació crítica de despoblament i la consegüent progressiva pèrdua de patrimoni natural i humà a la comarca dels Ports.

R E C L A M E M

  • Mesures d’urgència per revertir el desenvolupament poblacional a la comarca dels Ports. Demà serà tard.
  • L’equitat de drets entre els ciutadans, independentment de l’àmbit rural o urbà. Cal que les ciutats se senten partícips d’aquest problema.
  • La presentació de propostes polítiques “reals” per mantenir i augmentar la població de la comarca dels Ports. Calen concensos polítics i que totes les administracions treballen conjuntament per afrontar aquest problema. Cal escoltar a les persones de l’interior i fer-los partícips en els processos de redacció de les lleis.
  • La facilitació dels tràmits burocràtics a l’hora de crear noves empreses, tal com es fa a les localitats grans amb els negocis menuts. Calen normatives àgils que faciliten la posada en marxa d’iniciatives socioeconòmiques en el món rural. Cal unaperspectiva territorial a l’hora de redactar les lleis perquè, altrament, aquestes només tenen en consideració les realitat de les àrees urbanes i desatenen les particularitats de les zones rurals. I les lleis generalistes acaben perjudicant les zones d’interior i, per tant, acaben sent lleis que despoblen. En definitiva, no es pot tractar igual a realitats desiguals. No pot ser que et demanen les mateixes gestions per obrir un obrador de mel a La Mata que una nau industrial en un polígon de Paterna.
  • La concessió d’una nova “carta pobla” als pobles dels Ports: reducció d’impostos, obtenció d’avantatges fiscals, accés a l’habitatge per a persones joves, o altres mesures per a les empreses, autònoms i població en general que treballen o vulguen treballar a la comarca, donada la situació de despoblament que estem vivint.
  • El manteniment i la creació d’escoles per a tots els pobles dels Ports on hi haja suficients infants amb edat d’escolarització i facilitar un transport escolar efectiu a la resta. Un poble comença a morir quan no té escola.
  • El manteniment dels petits comerços, bars i altres serveis d’hoteleria. El tancament de la tenda significa aïllament i la necessitat de desplaçament per a una població envellida. El tancament del bar significa quedar-se sense centre social i de reunió dels habitants del poble.
  • L’adequació i manteniment de les carreteres i vies d’accés a la comarca dels Ports.
  • L’existència de serveis mèdics i farmacèutics a cada poble dels Ports.
  • L’existència de serveis de telefonia de qualitat i fibra òptica per a Internet.
  • El foment de l’ocupació laboral fixa -no temporal- per a mantenir el patrimoni paisagístic i cultural, que és patrimoni de tots. Cal pensar també en cobrar taxes pels serveis mediambientals derivats del manteniment del territori i de l’ecosistema.
  • La posada en marxa de mesures imaginatives per convéncer l’opinió pública que les àrees d’interior poden ser llocs atractius per desenvolupar un projecte vital amb gran qualitat de vida.
  • La comarcalització efectiva del País Valencià. Que la ciutadania dels Ports tinga els recursos i les competències necessàries per autogestionar-se, administrar-se, mancomunar els seus serveis. Que es puga viure als Ports i viure dels Ports.

 

Lemes d’altres anys

1988. L’Aplec és cosa de tots (Cinctorres)

1997. Tornem a l’Aplec (Todolella)

1998. Aquesta terra es mou (Cinctorres)

1999. Farem camí (Villores)

2000. Als Ports, carreteres sense clots (La Mata)

2001. Fem comarca, fem Aplec! (Vilafranca)

2002. 25 anys fent comarca (Herbers)

2003. Estem ací (Forcall)

2004. Fem que la comarca alce el vol (Portell)

2005. Som una comarca viva (Morella)

2007. Reviscolem (Cinctorres)

2008. Si volem, podem! (Villores)

2009. Una comarca unida… una comarca viva! (La Mata)

2010. Tota pedra fa Aplec (Vilafranca)

2011. La veu d’una comarca (Herbers)

2012. Tirem o estirem? (Forcall)

2013.  Ací i ara. (Morella)

2014. Pel passat, present i futur: Rodem (Sorita)

2015. Teixim el futur (Cinctorres)

2016. Per les nostrs arrels ens mullem! (Villores)

2017. Arrapem pels Ports, defensem lo nostre! (La Mata)

2018. Una terra plena de vida (Vilafranca)